concórrer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, concorre'n en comptes de concórrer-ne]

1 1 v. intr. [LC] Diverses persones, trobar-se en un mateix lloc i temps. Una gran gentada concorregué a les festes del parc.
1 2 v. intr. [LC] Coincidir o convergir en un mateix punt de l'espai. Dues línies que concorren en un punt.
1 3 v. intr. [LC] Esdevenir-se alhora. Ha explicat les condicions que han de concórrer perquè s'obtingui un determinat resultat.
2 v. intr. [LC] Contribuir, cooperar, amb d'altres a un mateix efecte. Molt diverses causes han concorregut a arruïnar-lo. Tot concorre a fer-me creure que diu la veritat. Els sentits concorren a formar la percepció.
3 v. intr. [LC] Coincidir amb d'altres a pretendre una mateixa cosa. Concórrer a una càtedra.